L'Origen de la vida - Jordi Escofet Monge, 4t D
L'Origen de la Vida
L'origen de la vida sempre ha estat una incògnita per els éssers humans que encara no hem resolt, tot i què hi hagut diverses teories e hipotesis possibles.
Creacionisme
Desde fa relativament poc es creia en la concepció mística de que hi existia un Déu que va crear la Terra en 7 dies, descansant el setè i durant molts segles aquesta idea es va mantenir ja que era la única manera de explicar-ho. Hi existeixen dos tipus de creacionismes, el clàssic que nega qualsevol explicació cièntifica i el contemporani que posa a Déu com a creador de tots els fets històrics presentats per la ciència.
Generació espontània
En aquells temps la població creia que bestioles com ratolins, gripaus, abelles, mosques, cucs i larves sorgien de la matèria inert o matèria morta en descomposició i va seguir aquesta percepció sobre com es creaven aquests animals fins fa uns 2 segles aprox, quan ja va ser completament refutada, un dels molts defensors va ser Aristòtil que creia en que la metèria biològica com ara fulles, fons de rius (pricipi passiu) en el què, si insulfaves forma i vitalitat (principi actiu) hi havia la possibilitat de l'aparició d'éssers vius.
Però al llarg del temps molts naturalistes van dubtar de la seva validesa intentant refutar-la amb experiments.
Francesco Redi (s.XVII) va dubtar de la generació espontània i va ser el primer en experimentar amb aquesta. Va pensar que si no hi havia cap mena de contacte amb altre organisme no hi sortirien larves ni mosques de la carn.
Va fer servir tres flascons, un completament tapat sense contacte amb l'aire, un tapat amb una tela de manera que hi pugiu entrar l'aire i un altre completamnet obert.
John Needham (1730 - 1781) va realitzar un experiment on va bullir un brou de carn per eliminar els microorganismes preexistens i posteriorment el va tancar.
Dies desprès va obrir els recipients i va comprovar que s'havien format colònies de bacteris.
Lázaro Spallanzi (s.XIX) va realitzar el mateix experiments però amb variacions. Va esterilitzar els flascons abans d'omplir-los, també va tancar-los de manera que no entès en contacte amb l'aire. Va fer dos tipus un tapat i l'altre obert. A l'obert hi van aparèixer colònies de bacteris mentre que a l'altre no.
Louis Pasteur (1822 - 1895) va realitzar un experiment igual al d'Spallanzani però va utilitzar flascons amb coll de cigne de manera que en fer-los bullir una part del vapor es queda en el coll creant un tap estèril fent que no aparèguin colònies bacterianes, per acabar de comprovar-ho va obrir un dels flascons el qual va trigar poc en espatjar-se.
LLavors li va sortir un dubte, d'on prové el primer ésser viu?
Panspèrmia
La teoria tracta de que la vida no es va originar a la Terra sinó van ser un meteorits que van impactar a la Terra als primers milers d'anys de la seva formació i van portar amb ells protobacteris, biomolècules i espores. Van trobar condicions òptimes per reactivar-se, reproduir-se, adaptar-se i quedar-se a la Terra.
Un dels arguments principals es que han comprovat que hi ha microorganismes que han aguantat condicions extremes i la presència de biomolècules wn asteroides. Stephen Hawking (s.XX-XXI) va argumentar que d'aquesta manera es podria extendre la vida per l'univers.Síntesi abiòtica o biogènesi
Aquesta teoria es semblant a la de generació espontànea però en comptes de que els éssers vius es formin a partir de la matèria inert, són els protobacteris que es formen a partir de compostos químics orgànics que es poden sintetitzar de forma natural en determinades ocasions.
Aleksandr Oparin: Va ser un biòleg i bioquímic soviètic, una de les primeres teories sobre l'origen de la vida va ser formulada per ell. Va proposar que la primitiva atmosfera terrestre, contenia metà, amonía i hidrogen que també eren presents en cossos estel·lars. També va dir que l'aigua potra oxigen i què es pot extreure oxigen de l'aigua al igaul que al que deia que hi ha presència d'aigua en el vapor de les emissions volcàniques. Oparin també exposa que amb les condicions adecuades descàrregues elèctriques podrien haver fet reaccions químiques que permetessin l'aparició d'aminoàcids i altre biomolècules.
Abans de Oparin que exposés la seva teoria ja havien fet experiments exitosos sobre la síntesi d'algunes biomolècules. Aquestes biomolècules amb l'ajuda de la pluja, calor i radiacions solars que es combinaven amb altres, formaven proteïnes que enriquien el mar que formen col·loides que relacionant-se amb protobionts (els precursors de les cèl·lules). Oparin pensa que aquests protobionts podrien haver adquirit la capacitat d'auto replicar-se i haver consumit la matèria orgànica que hi havia al brou primordial.
Stanley Miler (1930 - 2007) i Harnold Urey (1893 - 1981) van realitzar un experiment on van dissenyar una estructura de vidre esterelitzat que contenia els gasos que es pensa que abundaven en l'atmosfera primitiva; metà, amoníac, nitrogen i aigua. Van fer passar els gasos per un circuit on eren sotmesos a l'acció de radiacions, altes temperatures i descàrregues èlectriques. Al cap d'un temps van trobar diversos compostos orgànics entre els quals es van trobar múltiples aminoàcids diferents i diversos sucres, però sense resultats dels àcids nucleics.
Aquesta teoria els investigadors defensen que les mlècules no podrien haver succeir a l'aigua ja que no estarien suficientment juntes entre si. Per tant la formació del protobacteris s'hauria d'haver donat en zones argilioses.
Teoria de les fonts hidrotermals
Es creu que les condicions de les fonts hidrotermals submarines són similars a les que devien haver-hi antigament a la Terra: alta temperatura per la proximitat als volcans, alta concentració en ferro, sulfurs, metà, amoníac i diòxid de carboni, falta d'oxigen i falta de llum. En aquestes condicions es poden formar de forma natural molècules orgàniques que podien acumular-se al costat de les xemenies submarines.
Amb el temps s'han proposat moltes teories sobre l'origen de la vida, però tot i que hem abançat molt respecte a les teories que es proposaven fa uns pocs segles no hem aconseguit comprovar ninguna teoria d'aquetes.
Molt bonic. 10/10
ResponEliminaBona feina Jordi! La presentació és impecable! A nivell de contingut, he vist sols alguns errors tipogràfics i potser alguna petita errada en l'ús de les paraules. Tot i així molt bé!
ResponElimina